dijous, 29 d’octubre de 2009

"Brother"

Ahir a la televisió vaig tornar a veure l'anunci que haviem vist a COED i em van venir ganes d'explicar aquí al blog quin anunci és i de què es tracta.
En veritat, quan el mires per primer cop és un anunci com qualsevol altre, hi ha una familia, que el cotxe se'ls queda petit i se'n compren un altre de més gros.
Primer veiem com es compren una mascota, un petit monstre. El tenen a casa i se l'estimen molt. Però el monstre creix amb l'amor que li donen, com més l'estimen més creix, fins que un dia, la familia ha de marxar i el monstre, "Brother", és tan gran que no pot entrar al cotxe.
Tots se'n van i en "Brother" es queda sol i trist a casa, però no sap que tots estan tristos perquè se l'estimen molt i busquen una solució al problema.

Analitzem bé l'anunci, és molt bo!

Primer de tot sentim la música de l'anunci. Si estàs despistat o fent qualsevol altra feina amb la televisió engegada, sense prestar-li atenció, la primera cosa que et crida l'atenció és la música.
Comença sonant un piano i una melodia tranquil·la mentre la nena li diu al seu pare que vol al "Brother". Aquesta melodia porta a una reacció d' "ooooooooooh" per part de l'espectador ja que és una escena molt dolça.
Mica en mica la música es va animant, el monstre arriba a casa, juga amb els nens, se l'estimen i com més creix el monstre més animada és la melodia i més fort sona.
De sobte, la melodia torna a amansir-se ja que en "Brother" s'ha fet molt gros i no se'l poden endur amb ells. Sona una guitarra elèctrica en el moment que es plantegen deixar-lo d'estimar i el deixen a casa. El fet d'aportar aquest so tant estrident provoca una reacció de rebuig o, si busquem unes paraules més adequades, de desacord.
Seguidament la família es posa a cantar pensant en en "Brother" i buscant una solució. El fet de ser una cançó cantada "des de dins" ens mostra que la família farà el que sigui per trobar una solució.
Finalment, la cançó es va accelerant i animant i es veu la família arribant a casa amb un cotxe nou i recollint a en "Brother".

Pel que fa a la llum de l'anunci és una mica complicat trobar-hi una raó. N'estic segura que la té però al ser tot l'anunci bastant fosc només puc destacar el tros final, quan van a buscar el monstre, ja que ell surt al carrer il·luminat pel sol.
El que sí que m'atreviria a destacar sóc certs moments molt ben trobats que fan que l'anunci et sorprengui. Al principi de tot, quan la nena tria a aquest monstre podem veure com les seves dents i les d'en "Brother" són gairebé iguals. El pare mateix de la nena destaca aquest fet i fa que t'hi fixis més, per tant, al monstre i a la nena els uneix alguna cosa que va més enllà d'una simple relació amo-mascota.
Les frases del narrador estan molt ben trobades, són senzilles i profundes com, per exemple: "Se alimenta del amor que le das", "¿Cómo puedes dejar de querer a alguien? No se puede". Aquestes són les dues frases que m'agraden més de tot l'anunci, podria ser que jo fos una sentimental però crec que a tots ens passa el mateix.
Una altra escena preciosa és la del nen contant i el monstre amagant-se darrere una branca d'un arbre que no en fa ni tres com ell. Pot semblar una imatge tonta, però li dóna un toc d'humor, et provoca un somriure. És igual ser gegant o ser diminut, les teves característiques no importen, has d'estimar les persones tal com són i aquestes treuran el millor de si mateixes perquè, ja ho diuen, l'amor mou muntanyes.
M'agradaria destacar també el moment del paral·lelisme entre la família i en "Brother" quan aquests ja han marxat de casa. Tots estan tristos.
Fixem-nos també en el color del cotxe. El primer cotxe és de color gris, i és on en "Brother" no pot entrar. Quan la família decideix canviar-se el cotxe veiem un vehicle de color vermell, més viu, més alegre, el color de l'amor.
Finalment la cara d'en "Brother" quan veu que ha entrat al cotxe, que se l'estimen, que no s'havien oblidat d'ell. Una expressió d'emoció continguda, de plorar d'alegria.. És indescriptible l'expressió final del monstre, s'ha de veure amb els teus propis ulls.

És per això que aquí us deixo l'anunci, si teniu l'oportunitat, després d'haver-vos llegit aquest anàlisis mireu-lo un altre cop.




És evident que quan es tracta d'una imatge o d'un vídeo tothom ho interpreta a la seva manera i és molt fàcil no fer-ho com l'autor havia previst. És per això que a nivell educatiu hem d'estar molt pendents de la informació que reben els infants i, si cal, dedicar a cada cosa el seu moment de reflexió.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Els documents compartits de google

L'altre dia a classe de Gestió de la informació i les TIC vem estar treballant en grup a través del google docs, compartint documents, creant presentacions i formularis, comentant cadascú a través d'un xat intern el que creia que podiem fer en el treball, etc..
És una eina bastant còmoda i jo ja l'he utilitzat per a un parell de treballs més.
Aquí poso un exemple de treball elaborat a través del google docs:

El treball es basa en una petita anàlisi de l'ús dels ordinadors a les aules. Per dur-lo a terme primer vem crear un índex amb tots els ítems que crèiem que seria útil comentar, seguidament vem elaborar una presentació en la qual hi trobem tota la informació sel·leccionada i, per tant, la més rellevant. En aquesta presentació hi hem afegit els resultats d'un formulari creat també a partir de les eines del google docs.
Evidentment els continguts del treball són verídics però estan poc elaborats ja que hem pensat que l'important en aquest treball no eren els continguts en si sinó la manera com ens hem anat comunicant a través dels xats, com hem anat fent el treball cadascú des del seu ordinador però a la vegada com si estiguessim tots junts.

Qui ets tu?


L'altre dia, a classe de Comunicació oral, escrita i digital vem fer una activitat molt interessant i a la vegada divertida. Cadascú de nosaltres havia de fer una fotografia que descrivís a un company, triar un peu de foto i exposar el perquè de la seva eleció davant de tota la classe.
Jo, sincerament, no tenia gens clar què portar ni com fer-ho perquè fos diferent, en el sentit que la persona descrita no ho pogués endevinar fàcilment.
L'Eduard Muñoz va ser l'escollit. Vaig decidir descriure'l a ell perquè va ser la primera persona amb qui vaig parlar a la universitat i trobo que em donava molt joc. A casa, tot rumiant quina foto fer, vaig veure el meu "llum de llegir" i em vaig il·luminar. L'Edu és una caixa de sorpreses, no saps mai per on et sortirà, i vaig pensar que la sanefa entortolligada de la làmpada descrivia molt bé aquesta caracteristica seva, però a la vegada, vaig decidir encendre el llum perquè, en el fons, està com un llum i sempre sap com prendre't un somriure.
L'Edu és una persona oberta, de la broma, amic dels seus amics i propera a tothom. És gairebé el pare de la classe (com va dir ell), és altot i prim. Porta un "piercing" en un costat del llavi i això fa que et fixis més en la seva barba de "dos dies" que sempre duu.
Penso que aquesta va ser una dinàmica molt bona per a un grup com nosaltres perquè potser només et relaciones amb uns quants de la classe i amb la resta ni t'hi has parlat. És per això que em va agradar conèixer més a fons algunes persones des d'un punt de vista extern, tant per elles com per mi.
Em vaig divertir molt!

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Activitat de papiroflèxia.

Ahir al seminari vem engegar amb el programa d'activitats dutes a terme pels alumnes que el formem. L'activitat d'ahir la van preparar l'Edu Muñoz, el Sergio Rella i la Nadia Ambroj i es tractava de simular un taller de papiroflèxia a l'aula.
En arribar ens van repartir uns fulls de paper i vem construïr un "quatre sabaters", el qual vem decorar un cop el vem tenir enllestit, seguidament ens van passar una presentació feta per ells en Power Point on explicaven què era la papiroflèxia, en què consistiria l'activitat i els objectius que volien assolir. Després van posar un video on sortia una altra figura feta amb paper, però ens va ser més fàcil seguir al Sergio, que era el que ho explicava davant nostre i podia prestar atenció als nostres dubtes. Un cop finalitzada l'activitat vem comentar com crèiem que havia anat i van sortir aspectes molt interessants com, per exemple, el de preguntar als nens i nenes si ho estàn entenent, si segueixen els passos, si necessiten que els ho tornis a explicar, també vem posar-nos d'acord en que si una activitat té una part teòrica i una pràctica, primer durem a terme la teòrica (sigui amb el mètode que sigui), ja que sino els nens no prestaràn atenció perquè es distraurant decorant, etc.. Altrament també vem comentar que és preferible un mestre guia que no pas el mestre que, per ajudar a que el nen vagi al ritme de la classe, li fa la feina.















Em sembla que no m'he deixat res per comentar, dir que va ser una classe molt participativa i dinàmica i que, personalment i remarcant que no se'm donen massa bé les manualitats, em va agradar molt!

dimarts, 13 d’octubre de 2009

"VA DE MESTRES" de Jaume Cela i Juli Palou

Després de llegir-me aquest llibre i repassar tots aquells capítols, paràgrafs, frases i paraules que m'havien cridat l'atenció o m'havien fet reflexionar m'he decantat per escollir tot un capítol sencer a l'hora de fer el comentari, perquè penso que engloba diversos aspectes tractats en altres capítols, i també aspectes comentats a alguna classe d'Història i antropologia de l'educació. El capítol en qüestió es titula "Haurem de... o alguns dels reptes que ens toca assumir" i tracta de les reformes o innovacions que s'haurien de fer a l'escola per adaptar-la a la societat canviant en la que vivim i que no quedi estancada en el model d'escola que ha funcionat fins ara.
Parla de la relació nen-nen com una relació més propera, en la qual puguin participar entre ells no només en jocs sino també a l'aula i de l'adaptació dels horaris a les necessitats dels nens enlloc de seguir una rutina establerta a l'atzar. Dóna suport a la participació de professionals i altres persones que no siguin els mestres per tal de fer més properes les classes i els projectes, així com també opta per promoure l'entrada de les famílies a l'entorn escolar perquè hi tinguin un paper representatiu.
Aquestes i moltes altres propostes són les que l'autor creu que s'haurien d'aplicar a l'escola per trencar amb un model d'ensenyament clàssic i obrir-nos a nous horitzons i reptes per poder avançar al mateix ritme que la societat, per la part que ens toca.
No podem pretendre que l'escola sigui la mateixa ara que d'aquí cinquanta anys i per això, com a bons mestres, "haurem de" intentar descobrir quins són els veritables reptes de l'educació i trobar un equilibri entre el que es treballa a l'interior de l'escola i el que hi ha a l'exterior per no convertir-nos en profetes sino actuar només com a bons guies.
Com diu l'autor al final del capítol: "Als mestres ens toca distingir, i ajudar a distingir, entre el que són focs d'encenalls i el que són veritables fars"

47 anys de la revista "Cavall Fort"

Ahir vaig veure per les notícies que a la plaça porxada de Vic s'estava celebrant un homenatge a la revista educativa "Cavall Fort". Va ser un acte multitudinari, hi va assistir molta gent, i des dels més menuts fins als més veterans van gaudir de la festa. M'ha fet gràcia posar-ho al blog ja que va ser una de les revistes educatives que vem comentar al seminari, de fet, la més coneguda per tots. Aquí us deixo l'adreça electrònica del 3cat24.cat on hi ha tota l'informació sobre la vetllada.

dilluns, 5 d’octubre de 2009