dissabte, 8 d’octubre de 2011

El connectivisme.


Des de l'assignatura UDTIC portem dies treballant l'aprenentatge a través de la xarxa. Vam dur a terme l'elaboració d'un PLE i ens hem endinsat a nous programes i eines que ens serveixen per ampliar el nostre entorn d'aprenentatge.
Vam elaborar un llistat de recursos que ens podrien ser útils per a la construcció del nostre propi PLE i alguns d'ells els hem començat a posar en pràctica des de l'assignatura.

Aquesta pràctica ens ha portat a introduir el concepte de connectivisme a l'aula a través del visionat de dos vídeos molt interessants: el primer The Networked Student, que relata la història d'un estudiant en relació amb el seu autoaprenentatge, l'establiment de xarxes socials i l'elaboració del seu PLE i, seguidament El conectivismo como teoria de aprendizage emergente, de Diego E. Leal Fonseca.

Aquest últim document ens dóna una visió generalitzada de les diverses teories sobre l'aprenentatge que han anat sorgint al llarg del temps, des de finals del s. XIX fins l'actualitat, on topem amb la idea del connectivisme.

L'autor del vídeo esmenta que el fet que apareguin certes idees en certs moments històrics no és cap casualitat sinó que apareixen perquè van lligades a uns fets que sorgeixen a la societat; l'aparició dels primers ordinadors (1940) i l'aparició o, més ben dit, l'ús massiu d'internet (1990) són dos dels esdeveniments que han marcat aquestes teories.

El connectivisme, teoria introduïda per G. Siemens i S. Downes, postula que el fet de formar part d'una xarxa social àmplia ens porta cap a l'aprenentatge. En altres paraules, el connectivisme es basa en la idea que aprendre és crear xarxes i navegar per elles, utilitzar-les i treure'n profit ja que, si no estem connectats a cap, perdem moltíssimes possibilitats d'aprenentatge i no formem part d'aquest efecte xarxa.
Aquestes connexions s'elaboren a partir de recursos i eines com els que parlàvem abans que permeten establir unes relacions i vincles que és el que realment té rellevància: la connexió entre diversos elements que em permeten fer pública una informació a la xarxa oferint-la a que tothom la pugui utilitzar i poder rebre de les persones que hi participen.

El rol de l'alumne que participa en aquest procés doncs és:
  • Formar part d'un ambient real d'aprenentatge.
  • Observar i realitzar pràctiques amb èxit.
  • Involucrar-se i reflexionar sobre la pràctica.
  • Auto regular-se.

Així doncs, cada individu pot pot trobar en la xarxa un mètode d'autoaprenentatge i recursos personals per seguir adquirint informació. El gran dubte llavors, es planteja quan, des de la universitat t'ensenyen les eines i et fan participar en un entorn social en xarxa perquè si tots som capaços d'elaborar el nostre propi aprenentatge, quin rol té el professor?

Tant en un vídeo com a l'altre parla del rol que ha d'assolir aquesta persona davant d'un procés d'aprenentatge d'aquestes característiques:
  • El mestre ha d'estar involucrat en una comunitat.
  • Ensenya a construir la xarxa i a aprofitar les oportunitats d'aprenentatge.
  • Actua com a guia; ensenya a comunicar-se adeqüadament, a demanar ajuda a experts i a filtrar la informació o vetar un recurs.
  • S'alegra quan veu que els seus alumnes aconsegueixen el que s'han proposat.
En definitiva, és una persona que recolza als seus estudiants, els ajuda a organitzar tota la informació i a crear una xarxa que més endavant puguin seguir i vulguin seguir utilitzant per aprendre.

El visionat d'aquest documents ha estat força interessant ja que la meva perspectiva sobre les xarxes socials i d'aprenentatge s'havia quedat força enrera. És una manera d'entendre i descobrir nous conceptes que s'adapten i encaixen amb les característiques de la societat actual. No podem treballar com sempre s'havia treballat si les coses ja no són com èren.
Hem d'aprendre a adaptar-nos als canvis i saber treure'n profit perquè és la manera més eficaç d'aprendre i evolucionar.

Penso que com a futurs mestres hem d'entendre aquest nou concepte com una nova via que ens durà cap a nous recursos, eines i aplicacions fins ara desconeguts per nosaltres i que ens seran molt més útils a l'aula que no pas un llibre de text.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada