Va ser llavors quan la meva inquietud que des de feia dies arrossegava va sortir a la llum: - Xavier, és que jo sé que no faré servir el Twitter, no m'agrada, no hi entraré.-
La veritat és que no sé d'on surt aquest pensament, jo tinc Twitter i he publicat algun comentari, segueixo gent de la classe i he fet algun hashtac.
Però ho he fet perquè des de l'assignatura se'ns va proposar l'eina i ho vam provar. Per a mi sola no hagués utilitzat mai el Twitter, bé, mai mai no ho sé, de moment sé que no.
Així com la resta d'eines treballades m'han semblat útils i m'ha interessat posar-les en pràctica, el Twitter no.
Hi ha moltes altres xarxes socials que són més útils que el Twitter penso, per a mi. El Facebook, per exemple és més "patxanguero", més familiar, entre amics. En canvi al Twitter hi és tothom, pots seguir a tothom i tothom et pot seguir a tu, és molt públic, com si la finalitat fos que el que tu penses s'enviés a tot el món.
La idea seria provar-ho, investigar una mica i que al final m'acostumés a aquesta nova idea de xarxa però és que no em ve de gust, ni hi penso com aquell qui diu, no el tinc en compte i les vegades que hi penso em fa mandra, potser perquè és més complicat que altres pàgines o perquè des d'un bon principi ja no ens vam entendre.
No té més sentit que aquest, tinc el Twitter creuat i de moment no canviarà.
Estem en crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada